960 MR3

Els murs de pedra guien el camí de la llum i la mirada d’aquest habitatge. La seva presencia marca els volums i organitza el projecte. I, tot i la seva solidesa, al situar-se transversalment, aquests murs cedeixen tot el protagonisme a lo intangible: permeten que el sol incideixi a l’interior pel Sud i conviden a dirigir la mirada al Nord, obert a unes magnifiques visuals cap a les valls de Collserola. Sol, pins i alzines. L’entorn mediterrani forma part de l’habitatge.
La relació entre la casa i el seu entorn s’emfatitza amb els materials i el colors. La pedra, els tons terres i el blanc trencat aconsegueixen que la construcció es mimetitzi amb l’entorn i faci d’enllaç amb el muntanya que habita.

El jardí interior d’aquest habitatge es un oasis perfecte. Aigua, vegetació i llum es convinen per crear una sensació d’assossec, privacitat i privilegi capaç d’estendre’s a la resta de l’habitatge. L’efecte produït al jardí es transmet gràcies a la presencia d’uns voladissos de generoses dimensions que fan de porxo obrint-se cap aquest espai i generen continuïtat entre l’exterior i l’interior, aïllant el conjunt del seu entorn. Poc importa que, a determinades zones, els voltants resultin agressius des del punt de vista urbanístic: darrere la porta es troba l’assossec d’un Edèn propi.

Situada en un entorn residencial de Valldoreix, aquest habitatge respon amb sobrietat a un paisatge natural i urbà discret. El projecte s’integra a l’entorn mitjançant una arquitectura que busca l’equilibri entre l’abstracció formal i la sensibilitat mediterrània, en una clara herència de l’obra de Josep Lluís Sert, particularment en la seva forma de reinterpretar el racionalisme amb valors de clima, llum i  vida quotidiana.
L’habitatge es desenvolupa principalment en una sola planta, reafirmant el seu caràcter horitzontal i domèstic. A la planta baixa es troben tots els espais funcionals: zona de dia (sala d’estar, menjador, cuina), àrea privada (habitacions i banys) i les àrees de servei. A la planta primera, d’ús més introspectiu i reduït, es situa un estudi independent, concebut com un espai de recolliment amb vistes obertes i llum zenital, separat de la resta de programa per afavorir la concentració.
La llum mediterrània és un dels materials principals. A través de forats controlats, voladissos i patis, es generen espais on l’ombra es converteix en element arquitectònic. El resultat és una atmosfera de calma, on els contrastos entre buit i ple, llum i massa, construeixen una experiència sensorial equilibrada.
La orientació, la compacitat volumètrica, els filtres solars i l’ús de vegetació autòctona són estratègies passives que redueixen la demanda energètica. L’habitatge es concep des del sentit comú climàtic més que des de la tecnologia visible.