955 PA11

La intervenció parteix d’un profund respecte per l’arquitectura original de Josep Lluís Sert, entesa no només com una forma construïda, sinó com una manera d’habitar. La rehabilitació de la Casa Blajot (1978–1979) s’ha abordat a partir d’una lectura acurada de la seva lògica espacial, la relació amb el lloc i la seva materialitat essencial.

L’actuació recupera els valors originals de l’habitatge —la claredat estructural, la sobrietat constructiva i el diàleg entre interior i exterior— adaptant-los a les exigències contemporànies de confort, eficiència i ús, sense alterar-ne la identitat ni el llenguatge arquitectònic.

L’ampliació, concebuda per a una nova família, no competeix amb l’obra original, sinó que l’acompanya. S’integra a partir de la continuïtat material, la proporció i l’escala, reinterpretant els principis de Sert amb un llenguatge contingut i coherent. Més que una suma, la intervenció busca un equilibri entre passat i present, on el nou es reconeix com a tal sense trencar la unitat del conjunt.

El projecte entén la rehabilitació com un exercici de precisió i responsabilitat: actualitzar sense desvirtuar, intervenir sense imposar, i prolongar la vida d’una obra mantenint intacta la seva filosofia.

La Masia de Can Pi és una edificació catalogada de valor patrimonial del s.XIV a Esplugues del Llobregat, exemple de l’arquitectura tradicional catalana, de planta basilical, amb celler i cavallerissa. La intervenció proposa una transformació respectuosa amb la seva identitat històrica, adaptant-la a un nou ús com a vila urbana contemporània. El projecte s’ha concebut com un equilibri entre la preservació de llegat arquitectònic i la innovació en l’habitar contemporani.

S’ha optat per una estètica atemporal, sòbria i elegant. Materials nobles com la pedra natural, la fusta massissa o l’estuc a la cal s’integren amb un llenguatge formal depurat, on cada element arquitectònic s’expressa amb honestedat. El disseny fuig de traços superflus, apostant per la autenticitat, la calma i l’atenció al detall.

La redistribució interior maximitza la fluïdesa visual i física entre estances. S’han eliminat compartimentacions innecessàries, generant espais oberts, lluminosos i interconnectats. L’escala original es conserva, però reinterpretada amb criteris de confort actual.

El jardí interior d’aquest habitatge es un oasis perfecte. Aigua, vegetació i llum es convinen per crear una sensació d’assossec, privacitat i privilegi capaç d’estendre’s a la resta de l’habitatge. L’efecte produït al jardí es transmet gràcies a la presencia d’uns voladissos de generoses dimensions que fan de porxo obrint-se cap aquest espai i generen continuïtat entre l’exterior i l’interior, aïllant el conjunt del seu entorn. Poc importa que, a determinades zones, els voltants resultin agressius des del punt de vista urbanístic: darrere la porta es troba l’assossec d’un Edèn propi.