968 OA3_Entre Pinos y Encinas

Situada en un entorn residencial de Valldoreix, aquest habitatge respon amb sobrietat a un paisatge natural i urbà discret. El projecte s’integra a l’entorn mitjançant una arquitectura que busca l’equilibri entre l’abstracció formal i la sensibilitat mediterrània, en una clara herència de l’obra de Josep Lluís Sert, particularment en la seva forma de reinterpretar el racionalisme amb valors de clima, llum i  vida quotidiana.
L’habitatge es desenvolupa principalment en una sola planta, reafirmant el seu caràcter horitzontal i domèstic. A la planta baixa es troben tots els espais funcionals: zona de dia (sala d’estar, menjador, cuina), àrea privada (habitacions i banys) i les àrees de servei. A la planta primera, d’ús més introspectiu i reduït, es situa un estudi independent, concebut com un espai de recolliment amb vistes obertes i llum zenital, separat de la resta de programa per afavorir la concentració.
La llum mediterrània és un dels materials principals. A través de forats controlats, voladissos i patis, es generen espais on l’ombra es converteix en element arquitectònic. El resultat és una atmosfera de calma, on els contrastos entre buit i ple, llum i massa, construeixen una experiència sensorial equilibrada.
La orientació, la compacitat volumètrica, els filtres solars i l’ús de vegetació autòctona són estratègies passives que redueixen la demanda energètica. L’habitatge es concep des del sentit comú climàtic més que des de la tecnologia visible.

La intervenció parteix d’un profund respecte per l’arquitectura original de Josep Lluís Sert, entesa no només com una forma construïda, sinó com una manera d’habitar. La rehabilitació de la Casa Blajot (1978–1979) s’ha abordat a partir d’una lectura acurada de la seva lògica espacial, la relació amb el lloc i la seva materialitat essencial.

L’actuació recupera els valors originals de l’habitatge —la claredat estructural, la sobrietat constructiva i el diàleg entre interior i exterior— adaptant-los a les exigències contemporànies de confort, eficiència i ús, sense alterar-ne la identitat ni el llenguatge arquitectònic.

L’ampliació, concebuda per a una nova família, no competeix amb l’obra original, sinó que l’acompanya. S’integra a partir de la continuïtat material, la proporció i l’escala, reinterpretant els principis de Sert amb un llenguatge contingut i coherent. Més que una suma, la intervenció busca un equilibri entre passat i present, on el nou es reconeix com a tal sense trencar la unitat del conjunt.

El projecte entén la rehabilitació com un exercici de precisió i responsabilitat: actualitzar sense desvirtuar, intervenir sense imposar, i prolongar la vida d’una obra mantenint intacta la seva filosofia.

Crear una arquitectura escultòrica que, tot i això, tingués la calidesa d’una llar és tot un repte. I aquest projecte, amb les seves grans dimensions, la seva ambició i la seva ubicació dominant tota Barcelona, corria el risc de convertir-se en una casa per fotografiar, però no per viure-hi. Per dotar-la de ritme visual es va eliminar tot el que és superflu i es va articular l’habitatge en 3 volums. I per tal d’aportar-hi l’equilibri necessari es van acumular en el volum central, recobert de coure, tots els elements singulars, inclosa l’escala. D’aquesta manera s’aconsegueix més subtilesa en la resta de l’edifici, servint-se de murs austers de mamposteria a l’exterior i materials càlids a l’interior.