817 OE

Una gran biga escultòrica recorre l’habitatge i emmarca el paisatge. L’element estructural és la clau estètica que fa possible que aquest projecte, inspirat en el paisatge, concentri l’entorn per a la seva contemplació.
La inspiració d’aquesta obra neix directament del paisatge, molt proper al mar; d’ell sorgeix la vocació estètica, els grans voladissos que es despleguen cap a l’horitzó i els espais de gran alçada envidriats en busca de la ingravidesa. Cada element tradueix el privilegi de l’infinit.
La biga que abraça l’edifici és el recurs que fa possible tot això i que, a més, aconsegueix que els espais domèstics tinguin una escala familiar malgrat ser de grans dimensions. També es converteix en un marc que, com indicava Ortega y Gasset, condensa la mirada per abocar-la en el quadre, és a dir, en l’infinit.

Una rampa suau descendeix des del nivell del carrer fins a desembocar en una plaça de benvinguda on se situa l’accés de l’habitatge. Se salva així el gran desnivell d’aquesta parcel·la i s’atén al caràcter de la nombrosa família propietària. I és que, darrere d’aquest volum blanc, tancat al carrer, s’ordena aquest habitatge obert a un jardí amb vistes panoràmiques sobre el Vallès Occidental.

Difuminar els límits; jugar amb els espais tancats i oberts. Aquesta va ser la proposta per edificar una parcel·la amb una ubicació excepcional i vistes impressionants. El projecte resultant és un diàleg entre l’edifici i el paisatge. Per això la casa porta fins a l’interior paviments i murs típics dels exteriors de la zona; per això obre vans i dibuixa angles de manera que la vista del mar penetri dins l’habitatge. Per tal que el Mediterrani s’integri en la vida quotidiana de la família que l’habita.