730 RG

Una gran biga escultòrica recorre l’habitatge i emmarca el paisatge. L’element estructural és la clau estètica que fa possible que aquest projecte, inspirat en el paisatge, concentri l’entorn per a la seva contemplació.
La inspiració d’aquesta obra neix directament del paisatge, molt proper al mar; d’ell sorgeix la vocació estètica, els grans voladissos que es despleguen cap a l’horitzó i els espais de gran alçada envidriats en busca de la ingravidesa. Cada element tradueix el privilegi de l’infinit.
La biga que abraça l’edifici és el recurs que fa possible tot això i que, a més, aconsegueix que els espais domèstics tinguin una escala familiar malgrat ser de grans dimensions. També es converteix en un marc que, com indicava Ortega y Gasset, condensa la mirada per abocar-la en el quadre, és a dir, en l’infinit.

Situada en un entorn residencial de Valldoreix, aquest habitatge respon amb sobrietat a un paisatge natural i urbà discret. El projecte s’integra a l’entorn mitjançant una arquitectura que busca l’equilibri entre l’abstracció formal i la sensibilitat mediterrània, en una clara herència de l’obra de Josep Lluís Sert, particularment en la seva forma de reinterpretar el racionalisme amb valors de clima, llum i  vida quotidiana.
L’habitatge es desenvolupa principalment en una sola planta, reafirmant el seu caràcter horitzontal i domèstic. A la planta baixa es troben tots els espais funcionals: zona de dia (sala d’estar, menjador, cuina), àrea privada (habitacions i banys) i les àrees de servei. A la planta primera, d’ús més introspectiu i reduït, es situa un estudi independent, concebut com un espai de recolliment amb vistes obertes i llum zenital, separat de la resta de programa per afavorir la concentració.
La llum mediterrània és un dels materials principals. A través de forats controlats, voladissos i patis, es generen espais on l’ombra es converteix en element arquitectònic. El resultat és una atmosfera de calma, on els contrastos entre buit i ple, llum i massa, construeixen una experiència sensorial equilibrada.
La orientació, la compacitat volumètrica, els filtres solars i l’ús de vegetació autòctona són estratègies passives que redueixen la demanda energètica. L’habitatge es concep des del sentit comú climàtic més que des de la tecnologia visible.

El jardí interior d’aquest habitatge es un oasis perfecte. Aigua, vegetació i llum es convinen per crear una sensació d’assossec, privacitat i privilegi capaç d’estendre’s a la resta de l’habitatge. L’efecte produït al jardí es transmet gràcies a la presencia d’uns voladissos de generoses dimensions que fan de porxo obrint-se cap aquest espai i generen continuïtat entre l’exterior i l’interior, aïllant el conjunt del seu entorn. Poc importa que, a determinades zones, els voltants resultin agressius des del punt de vista urbanístic: darrere la porta es troba l’assossec d’un Edèn propi.