Arxius: Projectes

Una gran biga escultòrica recorre l’habitatge i emmarca el paisatge. L’element estructural és la clau estètica que fa possible que aquest projecte, inspirat en el paisatge, concentri l’entorn per a la seva contemplació.
La inspiració d’aquesta obra neix directament del paisatge, molt proper al mar; d’ell sorgeix la vocació estètica, els grans voladissos que es despleguen cap a l’horitzó i els espais de gran alçada envidriats en busca de la ingravidesa. Cada element tradueix el privilegi de l’infinit.
La biga que abraça l’edifici és el recurs que fa possible tot això i que, a més, aconsegueix que els espais domèstics tinguin una escala familiar malgrat ser de grans dimensions. També es converteix en un marc que, com indicava Ortega y Gasset, condensa la mirada per abocar-la en el quadre, és a dir, en l’infinit.

Al carrer hi ha tan sols una corba subtil i elegant, però contundent. Formigó sense obertures. Privacitat total. Es tracta d’un teló rere el qual s’amaga tota la màgia d’aquest projecte, situat en una parcel·la que treu el cap a una de les zones més boniques de Catalunya.
L’espai és el privilegi. D’aquesta manera, el mateix habitatge que es tanca al carrer, s’obre per dins a la llum i al paisatge, ocupant la vessant amb pendent de forma esglaonada i creant un espai interior que té un llenguatge propi: formigó que contrasta amb negre i amb fusta de roure. Així és com es propicia una connexió íntima amb l’entorn.
Al jardí, la pedra seca i una vegetació frondosa són els protagonistes que reforcen aquesta intimitat buscada.

Tres volums que busquen relacions vibrants i harmòniques; un joc compositiu que genera diferents perspectives al jardí; materials que marquen el compàs en colors blancs i pedra; i una composició que juga amb diferents alçades per articular de forma fluida i eficaç els diversos usos. Així es concep el projecte creat per un músic que ha volgut unir en una mateixa construcció un habitatge en el qual buscar la inspiració i el seu propi estudi de gravació. Ritme pur.
L’espai destinat a la gravació s’ubica en un dels blocs, un imponent cub de sis metres d’alçada que únicament s’obre al jardí. A l’extrem oposat es troba l’àmbit més íntim i, connectant tots dos espais, el bloc central articula la zona pública i zona de circulació.

El jardí interior d’aquest habitatge es un oasis perfecte. Aigua, vegetació i llum es convinen per crear una sensació d’assossec, privacitat i privilegi capaç d’estendre’s a la resta de l’habitatge. L’efecte produït al jardí es transmet gràcies a la presencia d’uns voladissos de generoses dimensions que fan de porxo obrint-se cap aquest espai i generen continuïtat entre l’exterior i l’interior, aïllant el conjunt del seu entorn. Poc importa que, a determinades zones, els voltants resultin agressius des del punt de vista urbanístic: darrere la porta es troba l’assossec d’un Edèn propi.

Els murs de pedra guien el camí de la llum i la mirada d’aquest habitatge. La seva presencia marca els volums i organitza el projecte. I, tot i la seva solidesa, al situar-se transversalment, aquests murs cedeixen tot el protagonisme a lo intangible: permeten que el sol incideixi a l’interior pel Sud i conviden a dirigir la mirada al Nord, obert a unes magnifiques visuals cap a les valls de Collserola. Sol, pins i alzines. L’entorn mediterrani forma part de l’habitatge.
La relació entre la casa i el seu entorn s’emfatitza amb els materials i el colors. La pedra, els tons terres i el blanc trencat aconsegueixen que la construcció es mimetitzi amb l’entorn i faci d’enllaç amb el muntanya que habita.

Tot és horitzó en aquesta parcel·la. És un lloc dominat per les línies horitzontals amb una vista extraordinària sobre el Mediterrani. Per això, el projecte desenvolupat per a aquesta ubicació busca la màgia de la ingravidesa. Per tal d’aconseguir-la, el disseny contempla dos volums superposats i desplaçats entre sí que deixen la planta oberta i converteixen la zona superior en una construcció flotant que mira cap a l’infinit i es tanca a la façana Nord. L’ús del vidre, els voladissos i els colors completen aquest joc poètic de llums i ombres, tancat i obert, matèria i buit.

Difuminar els límits; jugar amb els espais tancats i oberts. Aquesta va ser la proposta per edificar una parcel·la amb una ubicació excepcional i vistes impressionants. El projecte resultant és un diàleg entre l’edifici i el paisatge. Per això la casa porta fins a l’interior paviments i murs típics dels exteriors de la zona; per això obre vans i dibuixa angles de manera que la vista del mar penetri dins l’habitatge. Per tal que el Mediterrani s’integri en la vida quotidiana de la família que l’habita.

Crear una arquitectura escultòrica que, tot i això, tingués la calidesa d’una llar és tot un repte. I aquest projecte, amb les seves grans dimensions, la seva ambició i la seva ubicació dominant tota Barcelona, corria el risc de convertir-se en una casa per fotografiar, però no per viure-hi. Per dotar-la de ritme visual es va eliminar tot el que és superflu i es va articular l’habitatge en 3 volums. I per tal d’aportar-hi l’equilibri necessari es van acumular en el volum central, recobert de coure, tots els elements singulars, inclosa l’escala. D’aquesta manera s’aconsegueix més subtilesa en la resta de l’edifici, servint-se de murs austers de mamposteria a l’exterior i materials càlids a l’interior.

Fondre l’edifici amb l’entorn i deixar que la muntanya entri dins la casa perquè tota la família pugui conviure amb ella. Aquesta és la premissa per a aquesta construcció. Per això, la pedra i la fusta són protagonistes ja des de la façana. Igual que els seus colors torrats, que recorden constantment a l’antic alzinar que un dia va poblar la zona. A l’exterior, la roca de la muntanya es deixa veure en uns jardins ubicats a diferents alçades i que aconsegueixen que l’entorn natural abraci l’edifici.

L’escala d’aquest edifici, tractada com a element decoratiu, és també l’eix entorn del qual s’articula aquest projecte de vocació escultòrica. La família propietària va proposar un programa funcional molt concret i, donat que la parcel·la no oferia condicionaments especials, aquest element vertical es va convertir en el punt entorn del qual es desenvolupa un singular joc de proporcions, volums i materials.

Tancar l’habitatge a l’exterior i crear dins seu una natura pròpia. Aquest era el desafiament. El projecte tradueix aquesta intenció contrastant sensacions de manera extrema: des de fora, l’arquitectura ofereix un aspecte compacte, quasi monolític en la seva volumetria; l’interior, en canvi, es desenvolupa amb un clar caràcter fragmentari, ja que el projecte va concatenant volums a vegades plens, a vegades buits. Aquests últims – de nou el contrast- utilitzen la fusta per a mantenir la il·lusió de contundència i continuïtat, però ofereixen una realitat desmaterialitzada amb què es generen paisatges successius: patis, jardins, terrasses. El resultat és una deliciosa illa interior permeable composta per peces que s’obren de manera successiva a espais aparentment buits, però ocupats per curades atmosferes de llums i ombres, sorolls i aromes.

La forma triangular de la parcel·la amb vistes al mar i disposada en una corba, condiciona aquest projecte residencial. Des del carrer, són protagonistes volums sòlids que, tot i això, s’alleugeren amb l’ús de vans marcadament verticals, oberts com fissures, Cap a dins, l’habitatge s’obre de forma generosa per gaudir del Mediterrani i dels espais comuns. En ells, la llum és tamisada amb lames de fusta orientables i es converteix en protagonista absoluta.

L’espai d’aquest habitatge està organitzat a partir de dos volums que recolzen un sobre l’altre. Des de l’exterior ambdós dialoguen a través dels materials que els embolcallen. Formalment, aquests mateixos volums, amb la seva disposició, van articulant les estances, A més, creen un gran porxo orientat a Sud que invita a gaudir de la convivència familiar a l’aire lliure i fan realitat diverses terrasses per delectar-se de moments de total intimitat.

Una rampa suau descendeix des del nivell del carrer fins a desembocar en una plaça de benvinguda on se situa l’accés de l’habitatge. Se salva així el gran desnivell d’aquesta parcel·la i s’atén al caràcter de la nombrosa família propietària. I és que, darrere d’aquest volum blanc, tancat al carrer, s’ordena aquest habitatge obert a un jardí amb vistes panoràmiques sobre el Vallès Occidental.

Tres estrats s’alternen en aquest edifici. Tres plantes que es desplacen per oferir un bell ritme i aconseguir una proposta molt lleugera visualment malgrat el gran volum edificat. Les dues plantes superiors s’obren per gaudir d’una espectacular vista sobre Barcelona. La inferior s’ha convertit tota ella en jardí. Perquè entre l’espai verd ubicat en façana i la zona posterior on es troba la piscina, l’edifici es fa transparent, eliminant la dualitat dins/fora i convidant a gaudir de l’aire lliure durant tot l’any.