La forma triangular de la parcel·la amb vistes al mar i disposada en una corba, condiciona aquest projecte residencial. Des del carrer, són protagonistes volums sòlids que, tot i això, s’alleugeren amb l’ús de vans marcadament verticals, oberts com fissures, Cap a dins, l’habitatge s’obre de forma generosa per gaudir del Mediterrani i dels espais comuns. En ells, la llum és tamisada amb lames de fusta orientables i es converteix en protagonista absoluta.
155 JLM
Privat
Exitprojectes
Exitprojectes
ARV
Torman SL
Eugeni Aguilló
Projectes destacats
908
Tres volums que busquen relacions vibrants i harmòniques; un joc compositiu que genera diferents perspectives al jardí; materials que marquen el compàs en colors blancs i pedra; i una composició que juga amb diferents alçades per articular de forma fluida i eficaç els diversos usos. Així es concep el projecte creat per un músic que ha volgut unir en una mateixa construcció un habitatge en el qual buscar la inspiració i el seu propi estudi de gravació. Ritme pur.
L’espai destinat a la gravació s’ubica en un dels blocs, un imponent cub de sis metres d’alçada que únicament s’obre al jardí. A l’extrem oposat es troba l’àmbit més íntim i, connectant tots dos espais, el bloc central articula la zona pública i zona de circulació.
589 ED
Tancar l’habitatge a l’exterior i crear dins seu una natura pròpia. Aquest era el desafiament. El projecte tradueix aquesta intenció contrastant sensacions de manera extrema: des de fora, l’arquitectura ofereix un aspecte compacte, quasi monolític en la seva volumetria; l’interior, en canvi, es desenvolupa amb un clar caràcter fragmentari, ja que el projecte va concatenant volums a vegades plens, a vegades buits. Aquests últims – de nou el contrast- utilitzen la fusta per a mantenir la il·lusió de contundència i continuïtat, però ofereixen una realitat desmaterialitzada amb què es generen paisatges successius: patis, jardins, terrasses. El resultat és una deliciosa illa interior permeable composta per peces que s’obren de manera successiva a espais aparentment buits, però ocupats per curades atmosferes de llums i ombres, sorolls i aromes.
910
Al carrer hi ha tan sols una corba subtil i elegant, però contundent. Formigó sense obertures. Privacitat total. Es tracta d’un teló rere el qual s’amaga tota la màgia d’aquest projecte, situat en una parcel·la que treu el cap a una de les zones més boniques de Catalunya.
L’espai és el privilegi. D’aquesta manera, el mateix habitatge que es tanca al carrer, s’obre per dins a la llum i al paisatge, ocupant la vessant amb pendent de forma esglaonada i creant un espai interior que té un llenguatge propi: formigó que contrasta amb negre i amb fusta de roure. Així és com es propicia una connexió íntima amb l’entorn.
Al jardí, la pedra seca i una vegetació frondosa són els protagonistes que reforcen aquesta intimitat buscada.