Al carrer hi ha tan sols una corba subtil i elegant, però contundent. Formigó sense obertures. Privacitat total. Es tracta d’un teló rere el qual s’amaga tota la màgia d’aquest projecte, situat en una parcel·la que treu el cap a una de les zones més boniques de Catalunya.
L’espai és el privilegi. D’aquesta manera, el mateix habitatge que es tanca al carrer, s’obre per dins a la llum i al paisatge, ocupant la vessant amb pendent de forma esglaonada i creant un espai interior que té un llenguatge propi: formigó que contrasta amb negre i amb fusta de roure. Així és com es propicia una connexió íntima amb l’entorn.
Al jardí, la pedra seca i una vegetació frondosa són els protagonistes que reforcen aquesta intimitat buscada.
910
Privat
Exitprojectes
Exitprojectes
Simbiosis
Modela Estructuras
Tailor Bau
3VE
Projectes destacats
914
El jardí interior d’aquest habitatge es un oasis perfecte. Aigua, vegetació i llum es convinen per crear una sensació d’assossec, privacitat i privilegi capaç d’estendre’s a la resta de l’habitatge. L’efecte produït al jardí es transmet gràcies a la presencia d’uns voladissos de generoses dimensions que fan de porxo obrint-se cap aquest espai i generen continuïtat entre l’exterior i l’interior, aïllant el conjunt del seu entorn. Poc importa que, a determinades zones, els voltants resultin agressius des del punt de vista urbanístic: darrere la porta es troba l’assossec d’un Edèn propi.
915
Una gran biga escultòrica recorre l’habitatge i emmarca el paisatge. L’element estructural és la clau estètica que fa possible que aquest projecte, inspirat en el paisatge, concentri l’entorn per a la seva contemplació.
La inspiració d’aquesta obra neix directament del paisatge, molt proper al mar; d’ell sorgeix la vocació estètica, els grans voladissos que es despleguen cap a l’horitzó i els espais de gran alçada envidriats en busca de la ingravidesa. Cada element tradueix el privilegi de l’infinit.
La biga que abraça l’edifici és el recurs que fa possible tot això i que, a més, aconsegueix que els espais domèstics tinguin una escala familiar malgrat ser de grans dimensions. També es converteix en un marc que, com indicava Ortega y Gasset, condensa la mirada per abocar-la en el quadre, és a dir, en l’infinit.
901
Tot és horitzó en aquesta parcel·la. És un lloc dominat per les línies horitzontals amb una vista extraordinària sobre el Mediterrani. Per això, el projecte desenvolupat per a aquesta ubicació busca la màgia de la ingravidesa. Per tal d’aconseguir-la, el disseny contempla dos volums superposats i desplaçats entre sí que deixen la planta oberta i converteixen la zona superior en una construcció flotant que mira cap a l’infinit i es tanca a la façana Nord. L’ús del vidre, els voladissos i els colors completen aquest joc poètic de llums i ombres, tancat i obert, matèria i buit.