838 MNM

Fondre l’edifici amb l’entorn i deixar que la muntanya entri dins la casa perquè tota la família pugui conviure amb ella. Aquesta és la premissa per a aquesta construcció. Per això, la pedra i la fusta són protagonistes ja des de la façana. Igual que els seus colors torrats, que recorden constantment a l’antic alzinar que un dia va poblar la zona. A l’exterior, la roca de la muntanya es deixa veure en uns jardins ubicats a diferents alçades i que aconsegueixen que l’entorn natural abraci l’edifici.

Una gran biga escultòrica recorre l’habitatge i emmarca el paisatge. L’element estructural és la clau estètica que fa possible que aquest projecte, inspirat en el paisatge, concentri l’entorn per a la seva contemplació.
La inspiració d’aquesta obra neix directament del paisatge, molt proper al mar; d’ell sorgeix la vocació estètica, els grans voladissos que es despleguen cap a l’horitzó i els espais de gran alçada envidriats en busca de la ingravidesa. Cada element tradueix el privilegi de l’infinit.
La biga que abraça l’edifici és el recurs que fa possible tot això i que, a més, aconsegueix que els espais domèstics tinguin una escala familiar malgrat ser de grans dimensions. També es converteix en un marc que, com indicava Ortega y Gasset, condensa la mirada per abocar-la en el quadre, és a dir, en l’infinit.

Arrelada en un diàleg entre llum i textura, la casa equilibra privadesa i obertura, alhora que s’integra perfectament al seu entorn natural.
El cor del projecte son dos patis que inunden els interiors de llum natural i creen un flux continu entre els espais interiors i exteriors. La planta baixa, en tons de fusta de roure fosca, està dedicada a la vida en comú on la cuina, el menjador, l’estudi i la sala d’estar es comuniquen sense esforç entre si. A la planta superior, els espais privats s’organitzen amb cura al voltant d’un passadís central que dóna pas al vestidor de la suite principal i connecta el vestidor, la terrassa, el bany i el dormitori.