Fondre l’edifici amb l’entorn i deixar que la muntanya entri dins la casa perquè tota la família pugui conviure amb ella. Aquesta és la premissa per a aquesta construcció. Per això, la pedra i la fusta són protagonistes ja des de la façana. Igual que els seus colors torrats, que recorden constantment a l’antic alzinar que un dia va poblar la zona. A l’exterior, la roca de la muntanya es deixa veure en uns jardins ubicats a diferents alçades i que aconsegueixen que l’entorn natural abraci l’edifici.
897 SIC
Privat
Exitprojectes
Exitprojectes
Bernuz Fernández arquitectes
3VE
Projectes destacats
915
Una gran biga escultòrica recorre l’habitatge i emmarca el paisatge. L’element estructural és la clau estètica que fa possible que aquest projecte, inspirat en el paisatge, concentri l’entorn per a la seva contemplació.
La inspiració d’aquesta obra neix directament del paisatge, molt proper al mar; d’ell sorgeix la vocació estètica, els grans voladissos que es despleguen cap a l’horitzó i els espais de gran alçada envidriats en busca de la ingravidesa. Cada element tradueix el privilegi de l’infinit.
La biga que abraça l’edifici és el recurs que fa possible tot això i que, a més, aconsegueix que els espais domèstics tinguin una escala familiar malgrat ser de grans dimensions. També es converteix en un marc que, com indicava Ortega y Gasset, condensa la mirada per abocar-la en el quadre, és a dir, en l’infinit.
898 AGV
Crear una arquitectura escultòrica que, tot i això, tingués la calidesa d’una llar és tot un repte. I aquest projecte, amb les seves grans dimensions, la seva ambició i la seva ubicació dominant tota Barcelona, corria el risc de convertir-se en una casa per fotografiar, però no per viure-hi. Per dotar-la de ritme visual es va eliminar tot el que és superflu i es va articular l’habitatge en 3 volums. I per tal d’aportar-hi l’equilibri necessari es van acumular en el volum central, recobert de coure, tots els elements singulars, inclosa l’escala. D’aquesta manera s’aconsegueix més subtilesa en la resta de l’edifici, servint-se de murs austers de mamposteria a l’exterior i materials càlids a l’interior.
950 PM5
La Masia de Can Pi és una edificació catalogada de valor patrimonial del s.XIV a Esplugues del Llobregat, exemple de l’arquitectura tradicional catalana, de planta basilical, amb celler i cavallerissa. La intervenció proposa una transformació respectuosa amb la seva identitat històrica, adaptant-la a un nou ús com a vila urbana contemporània. El projecte s’ha concebut com un equilibri entre la preservació de llegat arquitectònic i la innovació en l’habitar contemporani.
S’ha optat per una estètica atemporal, sòbria i elegant. Materials nobles com la pedra natural, la fusta massissa o l’estuc a la cal s’integren amb un llenguatge formal depurat, on cada element arquitectònic s’expressa amb honestedat. El disseny fuig de traços superflus, apostant per la autenticitat, la calma i l’atenció al detall.
La redistribució interior maximitza la fluïdesa visual i física entre estances. S’han eliminat compartimentacions innecessàries, generant espais oberts, lluminosos i interconnectats. L’escala original es conserva, però reinterpretada amb criteris de confort actual.