913

Tres volums que busquen relacions vibrants i harmòniques; un joc compositiu que genera diferents perspectives al jardí; materials que marquen el compàs en colors blancs i pedra; i una composició que juga amb diferents alçades per articular de forma fluida i eficaç els diversos usos. Així es concep el projecte creat per un músic que ha volgut unir en una mateixa construcció un habitatge en el qual buscar la inspiració i el seu propi estudi de gravació. Ritme pur.
L’espai destinat a la gravació s’ubica en un dels blocs, un imponent cub de sis metres d’alçada que únicament s’obre al jardí. A l’extrem oposat es troba l’àmbit més íntim i, connectant tots dos espais, el bloc central articula la zona pública i zona de circulació.

Una rampa suau descendeix des del nivell del carrer fins a desembocar en una plaça de benvinguda on se situa l’accés de l’habitatge. Se salva així el gran desnivell d’aquesta parcel·la i s’atén al caràcter de la nombrosa família propietària. I és que, darrere d’aquest volum blanc, tancat al carrer, s’ordena aquest habitatge obert a un jardí amb vistes panoràmiques sobre el Vallès Occidental.

Els murs de pedra guien el camí de la llum i la mirada d’aquest habitatge. La seva presencia marca els volums i organitza el projecte. I, tot i la seva solidesa, al situar-se transversalment, aquests murs cedeixen tot el protagonisme a lo intangible: permeten que el sol incideixi a l’interior pel Sud i conviden a dirigir la mirada al Nord, obert a unes magnifiques visuals cap a les valls de Collserola. Sol, pins i alzines. L’entorn mediterrani forma part de l’habitatge.
La relació entre la casa i el seu entorn s’emfatitza amb els materials i el colors. La pedra, els tons terres i el blanc trencat aconsegueixen que la construcció es mimetitzi amb l’entorn i faci d’enllaç amb el muntanya que habita.