Els murs de pedra guien el camí de la llum i la mirada d’aquest habitatge. La seva presencia marca els volums i organitza el projecte. I, tot i la seva solidesa, al situar-se transversalment, aquests murs cedeixen tot el protagonisme a lo intangible: permeten que el sol incideixi a l’interior pel Sud i conviden a dirigir la mirada al Nord, obert a unes magnifiques visuals cap a les valls de Collserola. Sol, pins i alzines. L’entorn mediterrani forma part de l’habitatge.
La relació entre la casa i el seu entorn s’emfatitza amb els materials i el colors. La pedra, els tons terres i el blanc trencat aconsegueixen que la construcció es mimetitzi amb l’entorn i faci d’enllaç amb el muntanya que habita.
903
Privat
Exitprojectes
Exitprojectes
Simbiosi
Bernuz Fernández arquitectes
Adrià Goula
Projectes destacats
955 PA11
921 PM9
Situada en un entorn residencial de Valldoreix, aquest habitatge respon amb sobrietat a un paisatge natural i urbà discret. El projecte s’integra a l’entorn mitjançant una arquitectura que busca l’equilibri entre l’abstracció formal i la sensibilitat mediterrània, en una clara herència de l’obra de Josep Lluís Sert, particularment en la seva forma de reinterpretar el racionalisme amb valors de clima, llum i vida quotidiana.
L’habitatge es desenvolupa principalment en una sola planta, reafirmant el seu caràcter horitzontal i domèstic. A la planta baixa es troben tots els espais funcionals: zona de dia (sala d’estar, menjador, cuina), àrea privada (habitacions i banys) i les àrees de servei. A la planta primera, d’ús més introspectiu i reduït, es situa un estudi independent, concebut com un espai de recolliment amb vistes obertes i llum zenital, separat de la resta de programa per afavorir la concentració.
La llum mediterrània és un dels materials principals. A través de forats controlats, voladissos i patis, es generen espais on l’ombra es converteix en element arquitectònic. El resultat és una atmosfera de calma, on els contrastos entre buit i ple, llum i massa, construeixen una experiència sensorial equilibrada.
La orientació, la compacitat volumètrica, els filtres solars i l’ús de vegetació autòctona són estratègies passives que redueixen la demanda energètica. L’habitatge es concep des del sentit comú climàtic més que des de la tecnologia visible.
950 PM5
La Masia de Can Pi és una edificació catalogada de valor patrimonial del s.XIV a Esplugues del Llobregat, exemple de l’arquitectura tradicional catalana, de planta basilical, amb celler i cavallerissa. La intervenció proposa una transformació respectuosa amb la seva identitat històrica, adaptant-la a un nou ús com a vila urbana contemporània. El projecte s’ha concebut com un equilibri entre la preservació de llegat arquitectònic i la innovació en l’habitar contemporani.
S’ha optat per una estètica atemporal, sòbria i elegant. Materials nobles com la pedra natural, la fusta massissa o l’estuc a la cal s’integren amb un llenguatge formal depurat, on cada element arquitectònic s’expressa amb honestedat. El disseny fuig de traços superflus, apostant per la autenticitat, la calma i l’atenció al detall.
La redistribució interior maximitza la fluïdesa visual i física entre estances. S’han eliminat compartimentacions innecessàries, generant espais oberts, lluminosos i interconnectats. L’escala original es conserva, però reinterpretada amb criteris de confort actual.