914

Tancar l’habitatge a l’exterior i crear dins seu una natura pròpia. Aquest era el desafiament. El projecte tradueix aquesta intenció contrastant sensacions de manera extrema: des de fora, l’arquitectura ofereix un aspecte compacte, quasi monolític en la seva volumetria; l’interior, en canvi, es desenvolupa amb un clar caràcter fragmentari, ja que el projecte va concatenant volums a vegades plens, a vegades buits. Aquests últims – de nou el contrast- utilitzen la fusta per a mantenir la il·lusió de contundència i continuïtat, però ofereixen una realitat desmaterialitzada amb què es generen paisatges successius: patis, jardins, terrasses. El resultat és una deliciosa illa interior permeable composta per peces que s’obren de manera successiva a espais aparentment buits, però ocupats per curades atmosferes de llums i ombres, sorolls i aromes.

Difuminar els límits; jugar amb els espais tancats i oberts. Aquesta va ser la proposta per edificar una parcel·la amb una ubicació excepcional i vistes impressionants. El projecte resultant és un diàleg entre l’edifici i el paisatge. Per això la casa porta fins a l’interior paviments i murs típics dels exteriors de la zona; per això obre vans i dibuixa angles de manera que la vista del mar penetri dins l’habitatge. Per tal que el Mediterrani s’integri en la vida quotidiana de la família que l’habita.

Arrelada en un diàleg entre llum i textura, la casa equilibra privadesa i obertura, alhora que s’integra perfectament al seu entorn natural.
El cor del projecte son dos patis que inunden els interiors de llum natural i creen un flux continu entre els espais interiors i exteriors. La planta baixa, en tons de fusta de roure fosca, està dedicada a la vida en comú on la cuina, el menjador, l’estudi i la sala d’estar es comuniquen sense esforç entre si. A la planta superior, els espais privats s’organitzen amb cura al voltant d’un passadís central que dóna pas al vestidor de la suite principal i connecta el vestidor, la terrassa, el bany i el dormitori.