914

Difuminar els límits; jugar amb els espais tancats i oberts. Aquesta va ser la proposta per edificar una parcel·la amb una ubicació excepcional i vistes impressionants. El projecte resultant és un diàleg entre l’edifici i el paisatge. Per això la casa porta fins a l’interior paviments i murs típics dels exteriors de la zona; per això obre vans i dibuixa angles de manera que la vista del mar penetri dins l’habitatge. Per tal que el Mediterrani s’integri en la vida quotidiana de la família que l’habita.

L’escala d’aquest edifici, tractada com a element decoratiu, és també l’eix entorn del qual s’articula aquest projecte de vocació escultòrica. La família propietària va proposar un programa funcional molt concret i, donat que la parcel·la no oferia condicionaments especials, aquest element vertical es va convertir en el punt entorn del qual es desenvolupa un singular joc de proporcions, volums i materials.

Tancar l’habitatge a l’exterior i crear dins seu una natura pròpia. Aquest era el desafiament. El projecte tradueix aquesta intenció contrastant sensacions de manera extrema: des de fora, l’arquitectura ofereix un aspecte compacte, quasi monolític en la seva volumetria; l’interior, en canvi, es desenvolupa amb un clar caràcter fragmentari, ja que el projecte va concatenant volums a vegades plens, a vegades buits. Aquests últims – de nou el contrast- utilitzen la fusta per a mantenir la il·lusió de contundència i continuïtat, però ofereixen una realitat desmaterialitzada amb què es generen paisatges successius: patis, jardins, terrasses. El resultat és una deliciosa illa interior permeable composta per peces que s’obren de manera successiva a espais aparentment buits, però ocupats per curades atmosferes de llums i ombres, sorolls i aromes.