155 JLM

Una rampa suau descendeix des del nivell del carrer fins a desembocar en una plaça de benvinguda on se situa l’accés de l’habitatge. Se salva així el gran desnivell d’aquesta parcel·la i s’atén al caràcter de la nombrosa família propietària. I és que, darrere d’aquest volum blanc, tancat al carrer, s’ordena aquest habitatge obert a un jardí amb vistes panoràmiques sobre el Vallès Occidental.

Fondre l’edifici amb l’entorn i deixar que la muntanya entri dins la casa perquè tota la família pugui conviure amb ella. Aquesta és la premissa per a aquesta construcció. Per això, la pedra i la fusta són protagonistes ja des de la façana. Igual que els seus colors torrats, que recorden constantment a l’antic alzinar que un dia va poblar la zona. A l’exterior, la roca de la muntanya es deixa veure en uns jardins ubicats a diferents alçades i que aconsegueixen que l’entorn natural abraci l’edifici.

Crear una arquitectura escultòrica que, tot i això, tingués la calidesa d’una llar és tot un repte. I aquest projecte, amb les seves grans dimensions, la seva ambició i la seva ubicació dominant tota Barcelona, corria el risc de convertir-se en una casa per fotografiar, però no per viure-hi. Per dotar-la de ritme visual es va eliminar tot el que és superflu i es va articular l’habitatge en 3 volums. I per tal d’aportar-hi l’equilibri necessari es van acumular en el volum central, recobert de coure, tots els elements singulars, inclosa l’escala. D’aquesta manera s’aconsegueix més subtilesa en la resta de l’edifici, servint-se de murs austers de mamposteria a l’exterior i materials càlids a l’interior.