La forma triangular de la parcel·la amb vistes al mar i disposada en una corba, condiciona aquest projecte residencial. Des del carrer, són protagonistes volums sòlids que, tot i això, s’alleugeren amb l’ús de vans marcadament verticals, oberts com fissures, Cap a dins, l’habitatge s’obre de forma generosa per gaudir del Mediterrani i dels espais comuns. En ells, la llum és tamisada amb lames de fusta orientables i es converteix en protagonista absoluta.
155 JLM















Projectes destacats
950 PM5
La Masia de Can Pi és una edificació catalogada de valor patrimonial del s.XIV a Esplugues del Llobregat, exemple de l’arquitectura tradicional catalana, de planta basilical, amb celler i cavallerissa. La intervenció proposa una transformació respectuosa amb la seva identitat històrica, adaptant-la a un nou ús com a vila urbana contemporània. El projecte s’ha concebut com un equilibri entre la preservació de llegat arquitectònic i la innovació en l’habitar contemporani.
S’ha optat per una estètica atemporal, sòbria i elegant. Materials nobles com la pedra natural, la fusta massissa o l’estuc a la cal s’integren amb un llenguatge formal depurat, on cada element arquitectònic s’expressa amb honestedat. El disseny fuig de traços superflus, apostant per la autenticitat, la calma i l’atenció al detall.
La redistribució interior maximitza la fluïdesa visual i física entre estances. S’han eliminat compartimentacions innecessàries, generant espais oberts, lluminosos i interconnectats. L’escala original es conserva, però reinterpretada amb criteris de confort actual.
901
Tot és horitzó en aquesta parcel·la. És un lloc dominat per les línies horitzontals amb una vista extraordinària sobre el Mediterrani. Per això, el projecte desenvolupat per a aquesta ubicació busca la màgia de la ingravidesa. Per tal d’aconseguir-la, el disseny contempla dos volums superposats i desplaçats entre sí que deixen la planta oberta i converteixen la zona superior en una construcció flotant que mira cap a l’infinit i es tanca a la façana Nord. L’ús del vidre, els voladissos i els colors completen aquest joc poètic de llums i ombres, tancat i obert, matèria i buit.
934 SP57
El projecte s’emplaça al centre històric de Sabadell, en una parcel·la entre mitgeres de doble cos, fet que condiciona tant l’organització espacial com la relació entre els diferents àmbits de l’habitatge. A partir d’un estudi detallat del programa i de les dinàmiques quotidianes de la família, la proposta busca generar espais amplis, flexibles i connectats, capaços d’adaptar-se a les diferents maneres d’habitar al llarg del dia i de les estacions.
L’habitatge s’organitza verticalment, diferenciant clarament les àrees de dia i de nit, però incorporant estratègies de continuïtat espacial que afavoreixen la relació visual i funcional entre nivells. La zona de dia es desenvolupa en dues plantes, generant un espai polivalent intermedi entre el garatge i el jardí posterior. Aquest àmbit actua com una extensió natural de l’espai interior durant els mesos d’estiu, permetent gaudir de l’exterior sense renunciar al confort ni a la privacitat, i funcionant com una peça clau de transició entre l’àmbit domèstic i l’espai obert.
Un dels elements més representatius del projecte és el doble espai sobre la zona d’estar, que aporta una major sensació d’amplitud i afavoreix l’entrada de llum natural en profunditat, alhora que estableix una relació visual directa entre les diferents plantes. Aquesta estratègia reforça la percepció unitària de l’habitatge i potencia la comunicació entre els membres de la família, convertint el buit central en el veritable cor del projecte.
Des del punt de vista material, s’ha optat per una paleta sobria i coherent que reforça el caràcter contemporani i atemporal de la proposta. El microciment s’utilitza com a element conductor a tot l’habitatge, aportant continuïtat, neutralitat i una lectura espacial homogènia. A les dues primeres plantes, el microciment es combina amb roure tintat fosc, generant una atmosfera més recollida i vinculada als espais de major activitat. A les plantes superiors, destinades principalment al descans, el roure natural introdueix una sensació de més calidesa i lleugeresa, acompanyant la transició cap a àmbits més íntims.
El llenguatge arquitectònic es fonamenta en la claredat formal, la netedat de línies i la integració de solucions constructives discretes, on la il·luminació, el mobiliari integrat i els sistemes d’emmagatzematge es conceben com a part del mateix projecte arquitectònic. El resultat és un habitatge de caràcter modern, minimalista i durador, que dialoga amb el context urbà històric des de la sobrietat i la precisió, tot oferint un espai domèstic funcional, lluminós i adaptat a les necessitats reals de la família que l’habita.