La forma triangular de la parcel·la amb vistes al mar i disposada en una corba, condiciona aquest projecte residencial. Des del carrer, són protagonistes volums sòlids que, tot i això, s’alleugeren amb l’ús de vans marcadament verticals, oberts com fissures, Cap a dins, l’habitatge s’obre de forma generosa per gaudir del Mediterrani i dels espais comuns. En ells, la llum és tamisada amb lames de fusta orientables i es converteix en protagonista absoluta.
155 JLM
Privat
Exitprojectes
Exitprojectes
ARV
Torman SL
Eugeni Aguilló
Projectes destacats
908
Tres volums que busquen relacions vibrants i harmòniques; un joc compositiu que genera diferents perspectives al jardí; materials que marquen el compàs en colors blancs i pedra; i una composició que juga amb diferents alçades per articular de forma fluida i eficaç els diversos usos. Així es concep el projecte creat per un músic que ha volgut unir en una mateixa construcció un habitatge en el qual buscar la inspiració i el seu propi estudi de gravació. Ritme pur.
L’espai destinat a la gravació s’ubica en un dels blocs, un imponent cub de sis metres d’alçada que únicament s’obre al jardí. A l’extrem oposat es troba l’àmbit més íntim i, connectant tots dos espais, el bloc central articula la zona pública i zona de circulació.
A nivell acústic l’estudi s’ha dissenyat seguint la filosofia Non-Environment en la que s’ha obtingut un temps de reverberació pro mig de 0,13s equilibrat en tot el seu rang de freqüències, obtenint un so neutre gràcies a la combinació dels monitors amb la sala. La sala de gravació ha estat construïda amb l’objectiu d’aconseguir una acústica controlada però amb una brillantor natural del so gràcies a les primeres reflexions generades per uns slot slass construïts a base de fusta de roure natural. Els grans finestrals i el visó que dona a la sala de control fa que totes les estàncies disposin de llum natural, generant un ambient agradable per treballar en el seu interior.
950 PM5
La Masia de Can Pi és una edificació catalogada de valor patrimonial del s.XIV a Esplugues del Llobregat, exemple de l’arquitectura tradicional catalana, de planta basilical, amb celler i cavallerissa. La intervenció proposa una transformació respectuosa amb la seva identitat històrica, adaptant-la a un nou ús com a vila urbana contemporània. El projecte s’ha concebut com un equilibri entre la preservació de llegat arquitectònic i la innovació en l’habitar contemporani.
S’ha optat per una estètica atemporal, sòbria i elegant. Materials nobles com la pedra natural, la fusta massissa o l’estuc a la cal s’integren amb un llenguatge formal depurat, on cada element arquitectònic s’expressa amb honestedat. El disseny fuig de traços superflus, apostant per la autenticitat, la calma i l’atenció al detall.
La redistribució interior maximitza la fluïdesa visual i física entre estances. S’han eliminat compartimentacions innecessàries, generant espais oberts, lluminosos i interconnectats. L’escala original es conserva, però reinterpretada amb criteris de confort actual.
