El jardí interior d’aquest habitatge es un oasis perfecte. Aigua, vegetació i llum es convinen per crear una sensació d’assossec, privacitat i privilegi capaç d’estendre’s a la resta de l’habitatge. L’efecte produït al jardí es transmet gràcies a la presencia d’uns voladissos de generoses dimensions que fan de porxo obrint-se cap aquest espai i generen continuïtat entre l’exterior i l’interior, aïllant el conjunt del seu entorn. Poc importa que, a determinades zones, els voltants resultin agressius des del punt de vista urbanístic: darrere la porta es troba l’assossec d’un Edèn propi.
914
Projectes destacats
749 CN
Tres estrats s’alternen en aquest edifici. Tres plantes que es desplacen per oferir un bell ritme i aconseguir una proposta molt lleugera visualment malgrat el gran volum edificat. Les dues plantes superiors s’obren per gaudir d’una espectacular vista sobre Barcelona. La inferior s’ha convertit tota ella en jardí. Perquè entre l’espai verd ubicat en façana i la zona posterior on es troba la piscina, l’edifici es fa transparent, eliminant la dualitat dins/fora i convidant a gaudir de l’aire lliure durant tot l’any.
155 JLM
La forma triangular de la parcel·la amb vistes al mar i disposada en una corba, condiciona aquest projecte residencial. Des del carrer, són protagonistes volums sòlids que, tot i això, s’alleugeren amb l’ús de vans marcadament verticals, oberts com fissures, Cap a dins, l’habitatge s’obre de forma generosa per gaudir del Mediterrani i dels espais comuns. En ells, la llum és tamisada amb lames de fusta orientables i es converteix en protagonista absoluta.
589 ED
Tancar l’habitatge a l’exterior i crear dins seu una natura pròpia. Aquest era el desafiament. El projecte tradueix aquesta intenció contrastant sensacions de manera extrema: des de fora, l’arquitectura ofereix un aspecte compacte, quasi monolític en la seva volumetria; l’interior, en canvi, es desenvolupa amb un clar caràcter fragmentari, ja que el projecte va concatenant volums a vegades plens, a vegades buits. Aquests últims – de nou el contrast- utilitzen la fusta per a mantenir la il·lusió de contundència i continuïtat, però ofereixen una realitat desmaterialitzada amb què es generen paisatges successius: patis, jardins, terrasses. El resultat és una deliciosa illa interior permeable composta per peces que s’obren de manera successiva a espais aparentment buits, però ocupats per curades atmosferes de llums i ombres, sorolls i aromes.