817 OE

Tres volums que busquen relacions vibrants i harmòniques; un joc compositiu que genera diferents perspectives al jardí; materials que marquen el compàs en colors blancs i pedra; i una composició que juga amb diferents alçades per articular de forma fluida i eficaç els diversos usos. Així es concep el projecte creat per un músic que ha volgut unir en una mateixa construcció un habitatge en el qual buscar la inspiració i el seu propi estudi de gravació. Ritme pur.
L’espai destinat a la gravació s’ubica en un dels blocs, un imponent cub de sis metres d’alçada que únicament s’obre al jardí. A l’extrem oposat es troba l’àmbit més íntim i, connectant tots dos espais, el bloc central articula la zona pública i zona de circulació.

L’escala d’aquest edifici, tractada com a element decoratiu, és també l’eix entorn del qual s’articula aquest projecte de vocació escultòrica. La família propietària va proposar un programa funcional molt concret i, donat que la parcel·la no oferia condicionaments especials, aquest element vertical es va convertir en el punt entorn del qual es desenvolupa un singular joc de proporcions, volums i materials.

Tancar l’habitatge a l’exterior i crear dins seu una natura pròpia. Aquest era el desafiament. El projecte tradueix aquesta intenció contrastant sensacions de manera extrema: des de fora, l’arquitectura ofereix un aspecte compacte, quasi monolític en la seva volumetria; l’interior, en canvi, es desenvolupa amb un clar caràcter fragmentari, ja que el projecte va concatenant volums a vegades plens, a vegades buits. Aquests últims – de nou el contrast- utilitzen la fusta per a mantenir la il·lusió de contundència i continuïtat, però ofereixen una realitat desmaterialitzada amb què es generen paisatges successius: patis, jardins, terrasses. El resultat és una deliciosa illa interior permeable composta per peces que s’obren de manera successiva a espais aparentment buits, però ocupats per curades atmosferes de llums i ombres, sorolls i aromes.