Crear una arquitectura escultòrica que, tot i això, tingués la calidesa d’una llar és tot un repte. I aquest projecte, amb les seves grans dimensions, la seva ambició i la seva ubicació dominant tota Barcelona, corria el risc de convertir-se en una casa per fotografiar, però no per viure-hi. Per dotar-la de ritme visual es va eliminar tot el que és superflu i es va articular l’habitatge en 3 volums. I per tal d’aportar-hi l’equilibri necessari es van acumular en el volum central, recobert de coure, tots els elements singulars, inclosa l’escala. D’aquesta manera s’aconsegueix més subtilesa en la resta de l’edifici, servint-se de murs austers de mamposteria a l’exterior i materials càlids a l’interior.
898 AGV
Projectes destacats
915
Una gran biga escultòrica recorre l’habitatge i emmarca el paisatge. L’element estructural és la clau estètica que fa possible que aquest projecte, inspirat en el paisatge, concentri l’entorn per a la seva contemplació.
La inspiració d’aquesta obra neix directament del paisatge, molt proper al mar; d’ell sorgeix la vocació estètica, els grans voladissos que es despleguen cap a l’horitzó i els espais de gran alçada envidriats en busca de la ingravidesa. Cada element tradueix el privilegi de l’infinit.
La biga que abraça l’edifici és el recurs que fa possible tot això i que, a més, aconsegueix que els espais domèstics tinguin una escala familiar malgrat ser de grans dimensions. També es converteix en un marc que, com indicava Ortega y Gasset, condensa la mirada per abocar-la en el quadre, és a dir, en l’infinit.
155 JLM
La forma triangular de la parcel·la amb vistes al mar i disposada en una corba, condiciona aquest projecte residencial. Des del carrer, són protagonistes volums sòlids que, tot i això, s’alleugeren amb l’ús de vans marcadament verticals, oberts com fissures, Cap a dins, l’habitatge s’obre de forma generosa per gaudir del Mediterrani i dels espais comuns. En ells, la llum és tamisada amb lames de fusta orientables i es converteix en protagonista absoluta.
897 SIC
Fondre l’edifici amb l’entorn i deixar que la muntanya entri dins la casa perquè tota la família pugui conviure amb ella. Aquesta és la premissa per a aquesta construcció. Per això, la pedra i la fusta són protagonistes ja des de la façana. Igual que els seus colors torrats, que recorden constantment a l’antic alzinar que un dia va poblar la zona. A l’exterior, la roca de la muntanya es deixa veure en uns jardins ubicats a diferents alçades i que aconsegueixen que l’entorn natural abraci l’edifici.