Tot és horitzó en aquesta parcel·la. És un lloc dominat per les línies horitzontals amb una vista extraordinària sobre el Mediterrani. Per això, el projecte desenvolupat per a aquesta ubicació busca la màgia de la ingravidesa. Per tal d’aconseguir-la, el disseny contempla dos volums superposats i desplaçats entre sí que deixen la planta oberta i converteixen la zona superior en una construcció flotant que mira cap a l’infinit i es tanca a la façana Nord. L’ús del vidre, els voladissos i els colors completen aquest joc poètic de llums i ombres, tancat i obert, matèria i buit.
901













Projectes destacats
910
Al carrer hi ha tan sols una corba subtil i elegant, però contundent. Formigó sense obertures. Privacitat total. Es tracta d’un teló rere el qual s’amaga tota la màgia d’aquest projecte, situat en una parcel·la que treu el cap a una de les zones més boniques de Catalunya.
L’espai és el privilegi. D’aquesta manera, el mateix habitatge que es tanca al carrer, s’obre per dins a la llum i al paisatge, ocupant la vessant amb pendent de forma esglaonada i creant un espai interior que té un llenguatge propi: formigó que contrasta amb negre i amb fusta de roure. Així és com es propicia una connexió íntima amb l’entorn.
Al jardí, la pedra seca i una vegetació frondosa són els protagonistes que reforcen aquesta intimitat buscada.
903
Els murs de pedra guien el camí de la llum i la mirada d’aquest habitatge. La seva presencia marca els volums i organitza el projecte. I, tot i la seva solidesa, al situar-se transversalment, aquests murs cedeixen tot el protagonisme a lo intangible: permeten que el sol incideixi a l’interior pel Sud i conviden a dirigir la mirada al Nord, obert a unes magnifiques visuals cap a les valls de Collserola. Sol, pins i alzines. L’entorn mediterrani forma part de l’habitatge.
La relació entre la casa i el seu entorn s’emfatitza amb els materials i el colors. La pedra, els tons terres i el blanc trencat aconsegueixen que la construcció es mimetitzi amb l’entorn i faci d’enllaç amb el muntanya que habita.
934 SP57
El projecte s’emplaça al centre històric de Sabadell, en una parcel·la entre mitgeres de doble cos, fet que condiciona tant l’organització espacial com la relació entre els diferents àmbits de l’habitatge. A partir d’un estudi detallat del programa i de les dinàmiques quotidianes de la família, la proposta busca generar espais amplis, flexibles i connectats, capaços d’adaptar-se a les diferents maneres d’habitar al llarg del dia i de les estacions.
L’habitatge s’organitza verticalment, diferenciant clarament les àrees de dia i de nit, però incorporant estratègies de continuïtat espacial que afavoreixen la relació visual i funcional entre nivells. La zona de dia es desenvolupa en dues plantes, generant un espai polivalent intermedi entre el garatge i el jardí posterior. Aquest àmbit actua com una extensió natural de l’espai interior durant els mesos d’estiu, permetent gaudir de l’exterior sense renunciar al confort ni a la privacitat, i funcionant com una peça clau de transició entre l’àmbit domèstic i l’espai obert.
Un dels elements més representatius del projecte és el doble espai sobre la zona d’estar, que aporta una major sensació d’amplitud i afavoreix l’entrada de llum natural en profunditat, alhora que estableix una relació visual directa entre les diferents plantes. Aquesta estratègia reforça la percepció unitària de l’habitatge i potencia la comunicació entre els membres de la família, convertint el buit central en el veritable cor del projecte.
Des del punt de vista material, s’ha optat per una paleta sobria i coherent que reforça el caràcter contemporani i atemporal de la proposta. El microciment s’utilitza com a element conductor a tot l’habitatge, aportant continuïtat, neutralitat i una lectura espacial homogènia. A les dues primeres plantes, el microciment es combina amb roure tintat fosc, generant una atmosfera més recollida i vinculada als espais de major activitat. A les plantes superiors, destinades principalment al descans, el roure natural introdueix una sensació de més calidesa i lleugeresa, acompanyant la transició cap a àmbits més íntims.
El llenguatge arquitectònic es fonamenta en la claredat formal, la netedat de línies i la integració de solucions constructives discretes, on la il·luminació, el mobiliari integrat i els sistemes d’emmagatzematge es conceben com a part del mateix projecte arquitectònic. El resultat és un habitatge de caràcter modern, minimalista i durador, que dialoga amb el context urbà històric des de la sobrietat i la precisió, tot oferint un espai domèstic funcional, lluminós i adaptat a les necessitats reals de la família que l’habita.