Crear una arquitectura escultòrica que, tot i això, tingués la calidesa d’una llar és tot un repte. I aquest projecte, amb les seves grans dimensions, la seva ambició i la seva ubicació dominant tota Barcelona, corria el risc de convertir-se en una casa per fotografiar, però no per viure-hi. Per dotar-la de ritme visual es va eliminar tot el que és superflu i es va articular l’habitatge en 3 volums. I per tal d’aportar-hi l’equilibri necessari es van acumular en el volum central, recobert de coure, tots els elements singulars, inclosa l’escala. D’aquesta manera s’aconsegueix més subtilesa en la resta de l’edifici, servint-se de murs austers de mamposteria a l’exterior i materials càlids a l’interior.
898 AGV
















Projectes destacats
921 PM9
Situada en un entorn residencial de Valldoreix, aquest habitatge respon amb sobrietat a un paisatge natural i urbà discret. El projecte s’integra a l’entorn mitjançant una arquitectura que busca l’equilibri entre l’abstracció formal i la sensibilitat mediterrània, en una clara herència de l’obra de Josep Lluís Sert, particularment en la seva forma de reinterpretar el racionalisme amb valors de clima, llum i vida quotidiana.
L’habitatge es desenvolupa principalment en una sola planta, reafirmant el seu caràcter horitzontal i domèstic. A la planta baixa es troben tots els espais funcionals: zona de dia (sala d’estar, menjador, cuina), àrea privada (habitacions i banys) i les àrees de servei. A la planta primera, d’ús més introspectiu i reduït, es situa un estudi independent, concebut com un espai de recolliment amb vistes obertes i llum zenital, separat de la resta de programa per afavorir la concentració.
La llum mediterrània és un dels materials principals. A través de forats controlats, voladissos i patis, es generen espais on l’ombra es converteix en element arquitectònic. El resultat és una atmosfera de calma, on els contrastos entre buit i ple, llum i massa, construeixen una experiència sensorial equilibrada.
La orientació, la compacitat volumètrica, els filtres solars i l’ús de vegetació autòctona són estratègies passives que redueixen la demanda energètica. L’habitatge es concep des del sentit comú climàtic més que des de la tecnologia visible.
934 SP57
El projecte s’emplaça al centre històric de Sabadell, en una parcel·la entre mitgeres de doble cos, fet que condiciona tant l’organització espacial com la relació entre els diferents àmbits de l’habitatge. A partir d’un estudi detallat del programa i de les dinàmiques quotidianes de la família, la proposta busca generar espais amplis, flexibles i connectats, capaços d’adaptar-se a les diferents maneres d’habitar al llarg del dia i de les estacions.
L’habitatge s’organitza verticalment, diferenciant clarament les àrees de dia i de nit, però incorporant estratègies de continuïtat espacial que afavoreixen la relació visual i funcional entre nivells. La zona de dia es desenvolupa en dues plantes, generant un espai polivalent intermedi entre el garatge i el jardí posterior. Aquest àmbit actua com una extensió natural de l’espai interior durant els mesos d’estiu, permetent gaudir de l’exterior sense renunciar al confort ni a la privacitat, i funcionant com una peça clau de transició entre l’àmbit domèstic i l’espai obert.
Un dels elements més representatius del projecte és el doble espai sobre la zona d’estar, que aporta una major sensació d’amplitud i afavoreix l’entrada de llum natural en profunditat, alhora que estableix una relació visual directa entre les diferents plantes. Aquesta estratègia reforça la percepció unitària de l’habitatge i potencia la comunicació entre els membres de la família, convertint el buit central en el veritable cor del projecte.
Des del punt de vista material, s’ha optat per una paleta sobria i coherent que reforça el caràcter contemporani i atemporal de la proposta. El microciment s’utilitza com a element conductor a tot l’habitatge, aportant continuïtat, neutralitat i una lectura espacial homogènia. A les dues primeres plantes, el microciment es combina amb roure tintat fosc, generant una atmosfera més recollida i vinculada als espais de major activitat. A les plantes superiors, destinades principalment al descans, el roure natural introdueix una sensació de més calidesa i lleugeresa, acompanyant la transició cap a àmbits més íntims.
El llenguatge arquitectònic es fonamenta en la claredat formal, la netedat de línies i la integració de solucions constructives discretes, on la il·luminació, el mobiliari integrat i els sistemes d’emmagatzematge es conceben com a part del mateix projecte arquitectònic. El resultat és un habitatge de caràcter modern, minimalista i durador, que dialoga amb el context urbà històric des de la sobrietat i la precisió, tot oferint un espai domèstic funcional, lluminós i adaptat a les necessitats reals de la família que l’habita.
927 SR5
La intervenció parteix d’un profund respecte per l’arquitectura original de Josep Lluís Sert, entesa no només com una forma construïda, sinó com una manera d’habitar. La rehabilitació de la Casa Blajot (1978–1979) s’ha abordat a partir d’una lectura acurada de la seva lògica espacial, la relació amb el lloc i la seva materialitat essencial.
L’actuació recupera els valors originals de l’habitatge —la claredat estructural, la sobrietat constructiva i el diàleg entre interior i exterior— adaptant-los a les exigències contemporànies de confort, eficiència i ús, sense alterar-ne la identitat ni el llenguatge arquitectònic.
L’ampliació, concebuda per a una nova família, no competeix amb l’obra original, sinó que l’acompanya. S’integra a partir de la continuïtat material, la proporció i l’escala, reinterpretant els principis de Sert amb un llenguatge contingut i coherent. Més que una suma, la intervenció busca un equilibri entre passat i present, on el nou es reconeix com a tal sense trencar la unitat del conjunt.
El projecte entén la rehabilitació com un exercici de precisió i responsabilitat: actualitzar sense desvirtuar, intervenir sense imposar, i prolongar la vida d’una obra mantenint intacta la seva filosofia.