Arrelada en un diàleg entre llum i textura, la casa equilibra privadesa i obertura, alhora que s’integra perfectament al seu entorn natural.
El cor del projecte son dos patis que inunden els interiors de llum natural i creen un flux continu entre els espais interiors i exteriors. La planta baixa, en tons de fusta de roure fosca, està dedicada a la vida en comú on la cuina, el menjador, l’estudi i la sala d’estar es comuniquen sense esforç entre si. A la planta superior, els espais privats s’organitzen amb cura al voltant d’un passadís central que dóna pas al vestidor de la suite principal i connecta el vestidor, la terrassa, el bany i el dormitori.
899
Exitprojectes i Rife Studio
Simbiosis
Torman
Projectes destacats
589 ED
Tancar l’habitatge a l’exterior i crear dins seu una natura pròpia. Aquest era el desafiament. El projecte tradueix aquesta intenció contrastant sensacions de manera extrema: des de fora, l’arquitectura ofereix un aspecte compacte, quasi monolític en la seva volumetria; l’interior, en canvi, es desenvolupa amb un clar caràcter fragmentari, ja que el projecte va concatenant volums a vegades plens, a vegades buits. Aquests últims – de nou el contrast- utilitzen la fusta per a mantenir la il·lusió de contundència i continuïtat, però ofereixen una realitat desmaterialitzada amb què es generen paisatges successius: patis, jardins, terrasses. El resultat és una deliciosa illa interior permeable composta per peces que s’obren de manera successiva a espais aparentment buits, però ocupats per curades atmosferes de llums i ombres, sorolls i aromes.
915
Una gran biga escultòrica recorre l’habitatge i emmarca el paisatge. L’element estructural és la clau estètica que fa possible que aquest projecte, inspirat en el paisatge, concentri l’entorn per a la seva contemplació.
La inspiració d’aquesta obra neix directament del paisatge, molt proper al mar; d’ell sorgeix la vocació estètica, els grans voladissos que es despleguen cap a l’horitzó i els espais de gran alçada envidriats en busca de la ingravidesa. Cada element tradueix el privilegi de l’infinit.
La biga que abraça l’edifici és el recurs que fa possible tot això i que, a més, aconsegueix que els espais domèstics tinguin una escala familiar malgrat ser de grans dimensions. També es converteix en un marc que, com indicava Ortega y Gasset, condensa la mirada per abocar-la en el quadre, és a dir, en l’infinit.
749 CN
Tres estrats s’alternen en aquest edifici. Tres plantes que es desplacen per oferir un bell ritme i aconseguir una proposta molt lleugera visualment malgrat el gran volum edificat. Les dues plantes superiors s’obren per gaudir d’una espectacular vista sobre Barcelona. La inferior s’ha convertit tota ella en jardí. Perquè entre l’espai verd ubicat en façana i la zona posterior on es troba la piscina, l’edifici es fa transparent, eliminant la dualitat dins/fora i convidant a gaudir de l’aire lliure durant tot l’any.