908

Crear una arquitectura escultòrica que, tot i això, tingués la calidesa d’una llar és tot un repte. I aquest projecte, amb les seves grans dimensions, la seva ambició i la seva ubicació dominant tota Barcelona, corria el risc de convertir-se en una casa per fotografiar, però no per viure-hi. Per dotar-la de ritme visual es va eliminar tot el que és superflu i es va articular l’habitatge en 3 volums. I per tal d’aportar-hi l’equilibri necessari es van acumular en el volum central, recobert de coure, tots els elements singulars, inclosa l’escala. D’aquesta manera s’aconsegueix més subtilesa en la resta de l’edifici, servint-se de murs austers de mamposteria a l’exterior i materials càlids a l’interior.

Tancar l’habitatge a l’exterior i crear dins seu una natura pròpia. Aquest era el desafiament. El projecte tradueix aquesta intenció contrastant sensacions de manera extrema: des de fora, l’arquitectura ofereix un aspecte compacte, quasi monolític en la seva volumetria; l’interior, en canvi, es desenvolupa amb un clar caràcter fragmentari, ja que el projecte va concatenant volums a vegades plens, a vegades buits. Aquests últims – de nou el contrast- utilitzen la fusta per a mantenir la il·lusió de contundència i continuïtat, però ofereixen una realitat desmaterialitzada amb què es generen paisatges successius: patis, jardins, terrasses. El resultat és una deliciosa illa interior permeable composta per peces que s’obren de manera successiva a espais aparentment buits, però ocupats per curades atmosferes de llums i ombres, sorolls i aromes.

La forma triangular de la parcel·la amb vistes al mar i disposada en una corba, condiciona aquest projecte residencial. Des del carrer, són protagonistes volums sòlids que, tot i això, s’alleugeren amb l’ús de vans marcadament verticals, oberts com fissures, Cap a dins, l’habitatge s’obre de forma generosa per gaudir del Mediterrani i dels espais comuns. En ells, la llum és tamisada amb lames de fusta orientables i es converteix en protagonista absoluta.