901

Tancar l’habitatge a l’exterior i crear dins seu una natura pròpia. Aquest era el desafiament. El projecte tradueix aquesta intenció contrastant sensacions de manera extrema: des de fora, l’arquitectura ofereix un aspecte compacte, quasi monolític en la seva volumetria; l’interior, en canvi, es desenvolupa amb un clar caràcter fragmentari, ja que el projecte va concatenant volums a vegades plens, a vegades buits. Aquests últims – de nou el contrast- utilitzen la fusta per a mantenir la il·lusió de contundència i continuïtat, però ofereixen una realitat desmaterialitzada amb què es generen paisatges successius: patis, jardins, terrasses. El resultat és una deliciosa illa interior permeable composta per peces que s’obren de manera successiva a espais aparentment buits, però ocupats per curades atmosferes de llums i ombres, sorolls i aromes.

L’espai d’aquest habitatge està organitzat a partir de dos volums que recolzen un sobre l’altre. Des de l’exterior ambdós dialoguen a través dels materials que els embolcallen. Formalment, aquests mateixos volums, amb la seva disposició, van articulant les estances, A més, creen un gran porxo orientat a Sud que invita a gaudir de la convivència familiar a l’aire lliure i fan realitat diverses terrasses per delectar-se de moments de total intimitat.

L’escala d’aquest edifici, tractada com a element decoratiu, és també l’eix entorn del qual s’articula aquest projecte de vocació escultòrica. La família propietària va proposar un programa funcional molt concret i, donat que la parcel·la no oferia condicionaments especials, aquest element vertical es va convertir en el punt entorn del qual es desenvolupa un singular joc de proporcions, volums i materials.