Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros, más información. (X)

914

El jardí interior d’aquest habitatge es un oasis perfecte. Aigua, vegetació i llum es convinen per crear una sensació d’assossec, privacitat i privilegi capaç d’estendre’s a la resta de l’habitatge. L’efecte produït al jardí es transmet gràcies a la presencia d’uns voladissos de generoses dimensions que fan de porxo obrint-se cap aquest espai i generen continuïtat entre l’exterior i l’interior, aïllant el conjunt del seu entorn. Poc importa que, a determinades zones, els voltants resultin agressius des del punt de vista urbanístic: darrere la porta es troba l’assossec d’un Edèn propi.

903

Els murs de pedra guien el camí de la llum i la mirada d’aquest habitatge. La seva presencia marca els volums i organitza el projecte. I, tot i la seva solidesa, al situar-se transversalment, aquests murs cedeixen tot el protagonisme a lo intangible: permeten que el sol incideixi a l’interior pel Sud i conviden a dirigir la mirada al Nord, obert a unes magnifiques visuals cap a les valls de Collserola. Sol, pins i alzines. L’entorn mediterrani forma part de l’habitatge.
La relació entre la casa i el seu entorn s’emfatitza amb els materials i el colors. La pedra, els tons terres i el blanc trencat aconsegueixen que la construcció es mimetitzi amb l’entorn i faci d’enllaç amb el muntanya que habita.

901

Tot és horitzó en aquesta parcel·la. És un lloc dominat per les línies horitzontals amb una vista extraordinària sobre el Mediterrani. Per això, el projecte desenvolupat per a aquesta ubicació busca la màgia de la ingravidesa. Per tal d’aconseguir-la, el disseny contempla dos volums superposats i desplaçats entre sí que deixen la planta oberta i converteixen la zona superior en una construcció flotant que mira cap a l’infinit i es tanca a la façana Nord. L’ús del vidre, els voladissos i els colors completen aquest joc poètic de llums i ombres, tancat i obert, matèria i buit.

730 RG

Difuminar els límits; jugar amb els espais tancats i oberts. Aquesta va ser la proposta per edificar una parcel·la amb una ubicació excepcional i vistes impressionants. El projecte resultant és un diàleg entre l’edifici i el paisatge. Per això la casa porta fins a l’interior paviments i murs típics dels exteriors de la zona; per això obre vans i dibuixa angles de manera que la vista del mar penetri dins l’habitatge. Per tal que el Mediterrani s’integri en la vida quotidiana de la família que l’habita.

898 AGV

Crear una arquitectura escultòrica que, tot i això, tingués la calidesa d’una llar és tot un repte. I aquest projecte, amb les seves grans dimensions, la seva ambició i la seva ubicació dominant tota Barcelona, corria el risc de convertir-se en una casa per fotografiar, però no per viure-hi. Per dotar-la de ritme visual es va eliminar tot el que és superflu i es va articular l’habitatge en 3 volums. I per tal d’aportar-hi l’equilibri necessari es van acumular en el volum central, recobert de coure, tots els elements singulars, inclosa l’escala. D’aquesta manera s’aconsegueix més subtilesa en la resta de l’edifici, servint-se de murs austers de mamposteria a l’exterior i materials càlids a l’interior.

897 SIC

Fondre l’edifici amb l’entorn i deixar que la muntanya entri dins la casa perquè tota la família pugui conviure amb ella. Aquesta és la premissa per a aquesta construcció. Per això, la pedra i la fusta són protagonistes ja des de la façana. Igual que els seus colors torrats, que recorden constantment a l’antic alzinar que un dia va poblar la zona. A l’exterior, la roca de la muntanya es deixa veure en uns jardins ubicats a diferents alçades i que aconsegueixen que l’entorn natural abraci l’edifici.

838 MNM

L’escala d’aquest edifici, tractada com a element decoratiu, és també l’eix entorn del qual s’articula aquest projecte de vocació escultòrica. La família propietària va proposar un programa funcional molt concret i, donat que la parcel·la no oferia condicionaments especials, aquest element vertical es va convertir en el punt entorn del qual es desenvolupa un singular joc de proporcions, volums i materials.

589 ED

Tancar l’habitatge a l’exterior i crear dins seu una natura pròpia. Aquest era el desafiament. El projecte tradueix aquesta intenció contrastant sensacions de manera extrema: des de fora, l’arquitectura ofereix un aspecte compacte, quasi monolític en la seva volumetria; l’interior, en canvi, es desenvolupa amb un clar caràcter fragmentari, ja que el projecte va concatenant volums a vegades plens, a vegades buits. Aquests últims – de nou el contrast- utilitzen la fusta per a mantenir la il·lusió de contundència i continuïtat, però ofereixen una realitat desmaterialitzada amb què es generen paisatges successius: patis, jardins, terrasses. El resultat és una deliciosa illa interior permeable composta per peces que s’obren de manera successiva a espais aparentment buits, però ocupats per curades atmosferes de llums i ombres, sorolls i aromes.

155 JLM

La forma triangular de la parcel·la amb vistes al mar i disposada en una corba, condiciona aquest projecte residencial. Des del carrer, són protagonistes volums sòlids que, tot i això, s’alleugeren amb l’ús de vans marcadament verticals, oberts com fissures, Cap a dins, l’habitatge s’obre de forma generosa per gaudir del Mediterrani i dels espais comuns. En ells, la llum és tamisada amb lames de fusta orientables i es converteix en protagonista absoluta.

817 OE

L’espai d’aquest habitatge està organitzat a partir de dos volums que recolzen un sobre l’altre. Des de l’exterior ambdós dialoguen a través dels materials que els embolcallen. Formalment, aquests mateixos volums, amb la seva disposició, van articulant les estances, A més, creen un gran porxo orientat a Sud que invita a gaudir de la convivència familiar a l’aire lliure i fan realitat diverses terrasses per delectar-se de moments de total intimitat.

495 ID

Una rampa suau descendeix des del nivell del carrer fins a desembocar en una plaça de benvinguda on se situa l’accés de l’habitatge. Se salva així el gran desnivell d’aquesta parcel·la i s’atén al caràcter de la nombrosa família propietària. I és que, darrere d’aquest volum blanc, tancat al carrer, s’ordena aquest habitatge obert a un jardí amb vistes panoràmiques sobre el Vallès Occidental.

749 CN

Tres estrats s’alternen en aquest edifici. Tres plantes que es desplacen per oferir un bell ritme i aconseguir una proposta molt lleugera visualment malgrat el gran volum edificat. Les dues plantes superiors s’obren per gaudir d’una espectacular vista sobre Barcelona. La inferior s’ha convertit tota ella en jardí. Perquè entre l’espai verd ubicat en façana i la zona posterior on es troba la piscina, l’edifici es fa transparent, eliminant la dualitat dins/fora i convidant a gaudir de l’aire lliure durant tot l’any.