Arxius: Projectes

L’habitatge es concep com una peça arquitectònica singular que dialoga amb el seu entorn immediat al exclusiu barri de Pedralbes. La implantació urbana i la tipologia de la parcel·la han estat determinants des de les primeres fases del projecte, actuant com a condicionants que, lluny de limitar, han impulsat una solució arquitectònica precisa i ambiciosa.

Amb l’objectiu d’assolir el màxim aprofitament urbanístic permès, el projecte desenvolupa una volumetria esglaonada que s’adapta a la topografia i potencia les vistes, la privacitat i la relació amb el paisatge. L’arquitectura resultant és rotunda i expressiva, però alhora sòbria i atemporal, basada en una acurada composició de plans horitzontals, grans voladissos i una materialitat contemporània que transmet equilibri i permanència.

La recerca constant de l’amplitud espacial es materialitza mitjançant dobles alçades, grans superfícies envidrades i una continuïtat fluida entre interior i exterior. Els espais s’obren cap a àmplies terrasses i zones enjardinades, on l’aigua i la vegetació s’integren com a elements fonamentals del projecte, reforçant la sensació de benestar i exclusivitat.

A nivell prestacional, l’habitatge compleix els estàndards més exigents de confort, instal·lacions i eficiència energètica. Incorpora sistemes avançats de climatització, control solar i aïllament, així com solucions domòtiques d’última generació que permeten una gestió intel·ligent i personalitzada de l’habitatge. Tot plegat garanteix una experiència residencial de màxim nivell, on disseny, tecnologia i qualitat constructiva convergeixen en una llar pensada per gaudir sense concessions.

El projecte s’emplaça al centre històric de Sabadell, en una parcel·la entre mitgeres de doble cos, fet que condiciona tant l’organització espacial com la relació entre els diferents àmbits de l’habitatge. A partir d’un estudi detallat del programa i de les dinàmiques quotidianes de la família, la proposta busca generar espais amplis, flexibles i connectats, capaços d’adaptar-se a les diferents maneres d’habitar al llarg del dia i de les estacions.

L’habitatge s’organitza verticalment, diferenciant clarament les àrees de dia i de nit, però incorporant estratègies de continuïtat espacial que afavoreixen la relació visual i funcional entre nivells. La zona de dia es desenvolupa en dues plantes, generant un espai polivalent intermedi entre el garatge i el jardí posterior. Aquest àmbit actua com una extensió natural de l’espai interior durant els mesos d’estiu, permetent gaudir de l’exterior sense renunciar al confort ni a la privacitat, i funcionant com una peça clau de transició entre l’àmbit domèstic i l’espai obert.

Un dels elements més representatius del projecte és el doble espai sobre la zona d’estar, que aporta una major sensació d’amplitud i afavoreix l’entrada de llum natural en profunditat, alhora que estableix una relació visual directa entre les diferents plantes. Aquesta estratègia reforça la percepció unitària de l’habitatge i potencia la comunicació entre els membres de la família, convertint el buit central en el veritable cor del projecte.

Des del punt de vista material, s’ha optat per una paleta sobria i coherent que reforça el caràcter contemporani i atemporal de la proposta. El microciment s’utilitza com a element conductor a tot l’habitatge, aportant continuïtat, neutralitat i una lectura espacial homogènia. A les dues primeres plantes, el microciment es combina amb roure tintat fosc, generant una atmosfera més recollida i vinculada als espais de major activitat. A les plantes superiors, destinades principalment al descans, el roure natural introdueix una sensació de més calidesa i lleugeresa, acompanyant la transició cap a àmbits més íntims.

El llenguatge arquitectònic es fonamenta en la claredat formal, la netedat de línies i la integració de solucions constructives discretes, on la il·luminació, el mobiliari integrat i els sistemes d’emmagatzematge es conceben com a part del mateix projecte arquitectònic. El resultat és un habitatge de caràcter modern, minimalista i durador, que dialoga amb el context urbà històric des de la sobrietat i la precisió, tot oferint un espai domèstic funcional, lluminós i adaptat a les necessitats reals de la família que l’habita.

La intervenció parteix d’un profund respecte per l’arquitectura original de Josep Lluís Sert, entesa no només com una forma construïda, sinó com una manera d’habitar. La rehabilitació de la Casa Blajot (1978–1979) s’ha abordat a partir d’una lectura acurada de la seva lògica espacial, la relació amb el lloc i la seva materialitat essencial.

L’actuació recupera els valors originals de l’habitatge —la claredat estructural, la sobrietat constructiva i el diàleg entre interior i exterior— adaptant-los a les exigències contemporànies de confort, eficiència i ús, sense alterar-ne la identitat ni el llenguatge arquitectònic.

L’ampliació, concebuda per a una nova família, no competeix amb l’obra original, sinó que l’acompanya. S’integra a partir de la continuïtat material, la proporció i l’escala, reinterpretant els principis de Sert amb un llenguatge contingut i coherent. Més que una suma, la intervenció busca un equilibri entre passat i present, on el nou es reconeix com a tal sense trencar la unitat del conjunt.

El projecte entén la rehabilitació com un exercici de precisió i responsabilitat: actualitzar sense desvirtuar, intervenir sense imposar, i prolongar la vida d’una obra mantenint intacta la seva filosofia.

La Masia de Can Pi és una edificació catalogada de valor patrimonial del s.XIV a Esplugues del Llobregat, exemple de l’arquitectura tradicional catalana, de planta basilical, amb celler i cavallerissa. La intervenció proposa una transformació respectuosa amb la seva identitat històrica, adaptant-la a un nou ús com a vila urbana contemporània. El projecte s’ha concebut com un equilibri entre la preservació de llegat arquitectònic i la innovació en l’habitar contemporani.

S’ha optat per una estètica atemporal, sòbria i elegant. Materials nobles com la pedra natural, la fusta massissa o l’estuc a la cal s’integren amb un llenguatge formal depurat, on cada element arquitectònic s’expressa amb honestedat. El disseny fuig de traços superflus, apostant per la autenticitat, la calma i l’atenció al detall.

La redistribució interior maximitza la fluïdesa visual i física entre estances. S’han eliminat compartimentacions innecessàries, generant espais oberts, lluminosos i interconnectats. L’escala original es conserva, però reinterpretada amb criteris de confort actual.

El jardí interior d’aquest habitatge es un oasis perfecte. Aigua, vegetació i llum es convinen per crear una sensació d’assossec, privacitat i privilegi capaç d’estendre’s a la resta de l’habitatge. L’efecte produït al jardí es transmet gràcies a la presencia d’uns voladissos de generoses dimensions que fan de porxo obrint-se cap aquest espai i generen continuïtat entre l’exterior i l’interior, aïllant el conjunt del seu entorn. Poc importa que, a determinades zones, els voltants resultin agressius des del punt de vista urbanístic: darrere la porta es troba l’assossec d’un Edèn propi.

L’escala d’aquest edifici, tractada com a element decoratiu, és també l’eix entorn del qual s’articula aquest projecte de vocació escultòrica. La família propietària va proposar un programa funcional molt concret i, donat que la parcel·la no oferia condicionaments especials, aquest element vertical es va convertir en el punt entorn del qual es desenvolupa un singular joc de proporcions, volums i materials.

Arrelada en un diàleg entre llum i textura, la casa equilibra privadesa i obertura, alhora que s’integra perfectament al seu entorn natural.
El cor del projecte son dos patis que inunden els interiors de llum natural i creen un flux continu entre els espais interiors i exteriors. La planta baixa, en tons de fusta de roure fosca, està dedicada a la vida en comú on la cuina, el menjador, l’estudi i la sala d’estar es comuniquen sense esforç entre si. A la planta superior, els espais privats s’organitzen amb cura al voltant d’un passadís central que dóna pas al vestidor de la suite principal i connecta el vestidor, la terrassa, el bany i el dormitori.

Situada en un entorn residencial de Valldoreix, aquest habitatge respon amb sobrietat a un paisatge natural i urbà discret. El projecte s’integra a l’entorn mitjançant una arquitectura que busca l’equilibri entre l’abstracció formal i la sensibilitat mediterrània, en una clara herència de l’obra de Josep Lluís Sert, particularment en la seva forma de reinterpretar el racionalisme amb valors de clima, llum i  vida quotidiana.
L’habitatge es desenvolupa principalment en una sola planta, reafirmant el seu caràcter horitzontal i domèstic. A la planta baixa es troben tots els espais funcionals: zona de dia (sala d’estar, menjador, cuina), àrea privada (habitacions i banys) i les àrees de servei. A la planta primera, d’ús més introspectiu i reduït, es situa un estudi independent, concebut com un espai de recolliment amb vistes obertes i llum zenital, separat de la resta de programa per afavorir la concentració.
La llum mediterrània és un dels materials principals. A través de forats controlats, voladissos i patis, es generen espais on l’ombra es converteix en element arquitectònic. El resultat és una atmosfera de calma, on els contrastos entre buit i ple, llum i massa, construeixen una experiència sensorial equilibrada.
La orientació, la compacitat volumètrica, els filtres solars i l’ús de vegetació autòctona són estratègies passives que redueixen la demanda energètica. L’habitatge es concep des del sentit comú climàtic més que des de la tecnologia visible.

Tres volums que busquen relacions vibrants i harmòniques; un joc compositiu que genera diferents perspectives al jardí; materials que marquen el compàs en colors blancs i pedra; i una composició que juga amb diferents alçades per articular de forma fluida i eficaç els diversos usos. Així es concep el projecte creat per un músic que ha volgut unir en una mateixa construcció un habitatge en el qual buscar la inspiració i el seu propi estudi de gravació. Ritme pur.
L’espai destinat a la gravació s’ubica en un dels blocs, un imponent cub de sis metres d’alçada que únicament s’obre al jardí. A l’extrem oposat es troba l’àmbit més íntim i, connectant tots dos espais, el bloc central articula la zona pública i zona de circulació.

A nivell acústic l’estudi s’ha dissenyat seguint la filosofia Non-Environment en la que s’ha obtingut un temps de reverberació pro mig de 0,13s equilibrat en tot el seu rang de freqüències, obtenint un so neutre gràcies a la combinació dels monitors amb la sala. La sala de gravació ha estat construïda amb l’objectiu d’aconseguir una acústica controlada però amb una brillantor natural del so gràcies a les primeres reflexions generades per uns slot slass construïts a base de fusta de roure natural. Els grans finestrals i el visó que dona a la sala de control fa que totes les estàncies disposin de llum natural, generant un ambient agradable per treballar en el seu interior.

Una gran biga escultòrica recorre l’habitatge i emmarca el paisatge. L’element estructural és la clau estètica que fa possible que aquest projecte, inspirat en el paisatge, concentri l’entorn per a la seva contemplació.
La inspiració d’aquesta obra neix directament del paisatge, molt proper al mar; d’ell sorgeix la vocació estètica, els grans voladissos que es despleguen cap a l’horitzó i els espais de gran alçada envidriats en busca de la ingravidesa. Cada element tradueix el privilegi de l’infinit.
La biga que abraça l’edifici és el recurs que fa possible tot això i que, a més, aconsegueix que els espais domèstics tinguin una escala familiar malgrat ser de grans dimensions. També es converteix en un marc que, com indicava Ortega y Gasset, condensa la mirada per abocar-la en el quadre, és a dir, en l’infinit.

Al carrer hi ha tan sols una corba subtil i elegant, però contundent. Formigó sense obertures. Privacitat total. Es tracta d’un teló rere el qual s’amaga tota la màgia d’aquest projecte, situat en una parcel·la que treu el cap a una de les zones més boniques de Catalunya.
L’espai és el privilegi. D’aquesta manera, el mateix habitatge que es tanca al carrer, s’obre per dins a la llum i al paisatge, ocupant la vessant amb pendent de forma esglaonada i creant un espai interior que té un llenguatge propi: formigó que contrasta amb negre i amb fusta de roure. Així és com es propicia una connexió íntima amb l’entorn.
Al jardí, la pedra seca i una vegetació frondosa són els protagonistes que reforcen aquesta intimitat buscada.

Els murs de pedra guien el camí de la llum i la mirada d’aquest habitatge. La seva presencia marca els volums i organitza el projecte. I, tot i la seva solidesa, al situar-se transversalment, aquests murs cedeixen tot el protagonisme a lo intangible: permeten que el sol incideixi a l’interior pel Sud i conviden a dirigir la mirada al Nord, obert a unes magnifiques visuals cap a les valls de Collserola. Sol, pins i alzines. L’entorn mediterrani forma part de l’habitatge.
La relació entre la casa i el seu entorn s’emfatitza amb els materials i el colors. La pedra, els tons terres i el blanc trencat aconsegueixen que la construcció es mimetitzi amb l’entorn i faci d’enllaç amb el muntanya que habita.

Tot és horitzó en aquesta parcel·la. És un lloc dominat per les línies horitzontals amb una vista extraordinària sobre el Mediterrani. Per això, el projecte desenvolupat per a aquesta ubicació busca la màgia de la ingravidesa. Per tal d’aconseguir-la, el disseny contempla dos volums superposats i desplaçats entre sí que deixen la planta oberta i converteixen la zona superior en una construcció flotant que mira cap a l’infinit i es tanca a la façana Nord. L’ús del vidre, els voladissos i els colors completen aquest joc poètic de llums i ombres, tancat i obert, matèria i buit.

Difuminar els límits; jugar amb els espais tancats i oberts. Aquesta va ser la proposta per edificar una parcel·la amb una ubicació excepcional i vistes impressionants. El projecte resultant és un diàleg entre l’edifici i el paisatge. Per això la casa porta fins a l’interior paviments i murs típics dels exteriors de la zona; per això obre vans i dibuixa angles de manera que la vista del mar penetri dins l’habitatge. Per tal que el Mediterrani s’integri en la vida quotidiana de la família que l’habita.

Crear una arquitectura escultòrica que, tot i això, tingués la calidesa d’una llar és tot un repte. I aquest projecte, amb les seves grans dimensions, la seva ambició i la seva ubicació dominant tota Barcelona, corria el risc de convertir-se en una casa per fotografiar, però no per viure-hi. Per dotar-la de ritme visual es va eliminar tot el que és superflu i es va articular l’habitatge en 3 volums. I per tal d’aportar-hi l’equilibri necessari es van acumular en el volum central, recobert de coure, tots els elements singulars, inclosa l’escala. D’aquesta manera s’aconsegueix més subtilesa en la resta de l’edifici, servint-se de murs austers de mamposteria a l’exterior i materials càlids a l’interior.

Fondre l’edifici amb l’entorn i deixar que la muntanya entri dins la casa perquè tota la família pugui conviure amb ella. Aquesta és la premissa per a aquesta construcció. Per això, la pedra i la fusta són protagonistes ja des de la façana. Igual que els seus colors torrats, que recorden constantment a l’antic alzinar que un dia va poblar la zona. A l’exterior, la roca de la muntanya es deixa veure en uns jardins ubicats a diferents alçades i que aconsegueixen que l’entorn natural abraci l’edifici.

La forma triangular de la parcel·la amb vistes al mar i disposada en una corba, condiciona aquest projecte residencial. Des del carrer, són protagonistes volums sòlids que, tot i això, s’alleugeren amb l’ús de vans marcadament verticals, oberts com fissures, Cap a dins, l’habitatge s’obre de forma generosa per gaudir del Mediterrani i dels espais comuns. En ells, la llum és tamisada amb lames de fusta orientables i es converteix en protagonista absoluta.